Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra la política de cookies, aquí Si continuas navegando estás aceptándola
Política de cookies +
Usted está aquí: Home › Blog

Acciis Community

Benvinguts a Acciis Community, el club de negocis privat d`Acciis., Per demanar informació fes clic aquí.

Compartir redes sociales


Junts Sumem!

Ha llegit alguna informació en aquesta pàgina que consideres que altres persones tindrien interès en conèixer-la?

Compartir!


Interactúa con tu red profesional.

En la xarxa online de professionals més important del Món, també trobaràs la nostra pàgina d'empresa i el nostre grup on pots participar en els diferents debats que publiquem.

Interactúa con tu red profesional.


Si ets fan d'aquest àgil canal de comunicació aquí podràs veure i compartir les nostres publicacions, ofertes, sorteigs, esdeveniments, també podràs contactar-nos per a dubtes o recomanacions.


Milions de Fans fan que Facebook s'hagi convertit en un dels canals comunicació que més pes estan tenint a la xarxa, si ets un d'aquests Fans, no dubtis a posar un m'agrada a la nostra pàgina oficial i col·locar les teves publicacions en el mur del nostre grup.





El blog de l'emprenedor

A tots ens agrada estar informats del que passa al nostre país i també saber què és el que no ens hem de perdre per res del món.

Som el primer Business Center interactiu de Catalunya!

Per això volem compartir amb tu aquest espai perquè Interactuis amb nosaltres, perquè ens puguis seguir i no se t'escapin els nostres esdeveniments, perquè estiguis al dia de les últimes notícies que publiquem i sobretot perquè també aconsegueixis publicar els teus articles, perquè ens deixis els teus comentaris i si ho desitges puguis compartir aquesta experiència amb qui tu vulguis.

Junts Sumem!



Ajudem a les famílies a assolir la estabilitat financera protegint i potenciant els seus estalvis a

EFECTES DE LA FALTA DE PLANIFICACIÓ FINANCERA DE LES FAMÍLIES.

EFECTES DE LA FALTA DE PLANIFICACIÓ FINANCERADE LES FAMÍLIES.

MAGNITUD DE LA TRAGÈDIA.

Per Xavier Malvehy. Agent Financer

Al cap d’un any, arribo a fer més de 400 visites a on parlo de la planificació financera amb persones i famílies de tota mena i condició. En tots els casos, és a dir el 100%, estem d’acord que hi ha coses que no es fan correctament i fins i tot em trobo amb experiències molt negatives en quant a la gestió de l’estalvi familiar.

És per això que un bon dia em vaig decidir a intentar quantificar de manera agregada l’ordre de magnitud d’aquesta epidèmia social que afecta quasi bé a tothom. Em vaig adornar que estem parlant de milers de milions anuals que s’esfumen o es traspassen des de la gran classe mitjana, estalviadora, consumidora d’aquest país cap a una minoria i sovint fora de les nostres fronteres. Aquest anàlisi no pretén una altra cosa que establir lamagnitud de la tragèdia. Si bé els càlculs efectuats es basen en dades estadístiques publicades, he hagut de formular una sèried’hipòtesis que considero plausibles i empíricament contrastades isovint conservadores.

Analitzem primer com distribuïm la riquesa familiar. Utilitzaré dades referents al conjunt d’Espanya però perfectament equiparables a lasocietat Catalana, donat que el mimetismeés total.

Es pot observar que en comparació amb unpaís amb una enorme i extensa cultura financera, comsónels EEUU, ladistribució patrimonialde lesllars s’assemblencom unou a una castanya. Aquí, la riquesa de les famílies estàexcessivamentconcentrada en immobles i en dipòsits bancaris, que a la vegada estan invertits en gran mesura en immobles o últimament deute de l’estat.


Per altra banda diversos estudis, com els de la FundacióndeEstudios Financieros FEF ja ensvenen dient això mateix. No fem cas del principi fonamental de la planificació financera com és la diversificació de riscos. Es clar, aquest fet, jo el puc refermar empíricament a través del dia a diadela meva feina.

A més de la mala distribució patrimonial, si suma un altrefactor. La mala gestió d’aquest patrimoni. Bombollesborsàries, productes tòxics o enganyosos, comissions bancàries excessives, mala planificació fiscal. Elements que al cap d’una vida d’esforç estalviador resten enormement la potencial riquesa de tot un país.

Com soc enginyer, necessito veure les xifres per entendre l’ordre de magnitud de la tragèdia.

Així que acontinuació quantificarétot això.

Quin estalvi potencial tenim?

A Catalunya la renda disponible bruta de les llars és segons l’IDESCAT (1)d’uns 125.000 milions

d’euros anuals. A Catalunya som al voltant de 2,9 (2)milions de llars.Així que toca a 44.640

€/llar i any.La taxa d’estalvi, és a dir la part d’aquesta renda que no destinem al consum varia inversament a la bonança del cicle econòmic. Quanta més incertesa més taxa d’estalvi. Alnostres país estem per sota de lamitjana europea en 4 o 5 punts percentuals. Si agafem unperíode prou extens com el compres des de 1996 fins al 2.011 s’obté una taxa d’estalvi del

13,29% (3). Per tant cada família pot estalviar en promig uns 6.000€/any. Actualitzats segonsun

IPC del3% en unperíode de40 anys surtun promig de12.500€/anyque pertant es convertiran en 500.000€.

Als propers 40 anys, una família mitjana que comenci a estalviar ara, pot arribar a obtenir un patrim oni potencial de 500.000€.

Quantifiquem ara l’efecte delstresgrans enemics d’aquest estalvi: Inflació,Impostos i hi afegeixo una suma de Ignorància, Indiferència i Ingenuïtat.

Efecte de la Inflació

La Inflació és la devaluació dels meus estalvis per l’efecte pujada de preus o nivell de vida. Perposar un exemple, des de la incorporació a l’Euro a l’any 1.999 pensem el que podíem comprar ambun bitllet de 1.000 ptes i els que podem comprar al cap de 14 anys amb l’equivalent, es a dir, 6€. Brutal!!. Cadascú té laseva pròpia inflació, perquè cadascú té uns hàbits de consumdiferents. També us haig de dir que la inflació publicada per l’INE no és real. Per exemple sabeuque els preusdels carburants són sospitosament mésbaixos els dilluns queelsdivendres, endevineu quin dia de la setmana es pren com a referència per a calcular l’IPC.Però com haig de ser una mica rigorós no tinc més remei que agafar l’IPC oficial i que en els últims

10 anys s’ha mantingut en un promig al voltant del 3%.

Aquí entra en joc l’efecte demolidor de l’interès compost, és a dir el que te en compte l’acumulació any darrera any. Aleshores en 40 anys l’efecte d’unainflació del 3% sobre 6.000€ anuals seria de 12.500x20x(1-0,03)40 = 73.928 € . Vol dir que amb els 500.000€ acumulats tindríem una capacitat adquisitiva equivalent a 73.928 € actuals, una pèrdua del 85%. Si suposem que durant la meitat d’aquests40 anys aconseguim equilibrar la inflació la pèrdua seria del 72%. Si ho aconseguim dos terços d’aquest període, la pèrdua de valor seria del66%.

Només que durant la tercera part d’una vida d’estalvi no aconseguimsuperar la inflació, perdem el 66% del patrimoni potencial. Aixòsignifica una pèrdua de capacitat adquisitiva de 330.000€ en 40 anys, un promig de 8.250€/any.

Efecte del Impostos

Els impostos sobre l’estalvi no han parat de pujar en els últims anys, des del 10% de fa molts anys estem entre el 21% i el 27% actualment. Si el nostre estalvi familiar el construïm sistemàticament mitjançant comptes corrents, dipòsits o productes financers amb venciments curts, a cada venciments passem per caixa i Hisenda s’emporta de promig d’un 0,76% anual. Per tant estalviant els 6.000€ anuals a base de dipòsits anuals al 3%, l’efecte fiscal seria:


Plusvàlues obtingudes pagant un irpf del 27% si elvenciment és als40 anys

(12.500x20x(1+0,03)40 - 500.000)x0,73 = 230.322€

Plusvàlues generades pagant al 24% d’IRPF promig a cada venciment 12.500x20x(1+0,023)40 -

500.000 = 120.820€

La pèrdua de patrimoni per l’efecte fiscal és de 109.502€ en 40 anys o un promig de 2.737€/any. Tenint en compte que el 50% de l’estalvi es troba col·locat en dipòsits a curt termini, l’efec tees lim itariaa1.369€/any.

Resumint,enels propers 40 anys les pèrdues de riquesa,per a una família mitjana, generades per l’efecte de la Inflació i els impostos es poden quantificar en:

Efecte inflació 8.250€/any Efecte fiscal 1.368€/any Total 9.619€/any En 40anys 3 84 .72 0€o el 77 % del’estalvi potencial de 50 0 .0 00 € es perd.

Una altra lectura d’aquestes dades és que en els propers 40 anys la societat catalana, els 3 milions de llars, perdranen conjunt una riquesa de 28.857 milions d’euros a l’any, que a valor actualequivalen a 8.846 milions€/any.


Altres efectes de la falta de cultura financera són la indiferència i la Ingenuïtat o Ignorància.

Efecte de la Indiferència

La falta de temps o ganes per a anar a discutir amb l’empleat del Banc ens resta també molta capacitat d’estalvi. L’any 2.013 les set entitats més grans del paísvaningressar 18.229,59 milions d’euros en comissions bancàries (4), que des del 2004 han pujat prop del 200% molt més que la Inflació. Aquest efecte ja està contemplat a l’hora de calcular la renda disponiblebruta ja que forma part de les despeses de la llar. Però podria representar un estalvi d’uns

1.000€ per llari any.

Efecte de la Ingenuïtat

No cal parlar dels 30.000 milions d’euros en accions preferents(5) que en més de 700.000 persones han generat pèrdues de finsel 60%, o l’emissió massiva de deute subordinada o bons convertibles a personesquepensavenque compravendipòsitsatermini.L’escàndoldels Swaps hipotecaris de l’any 2.006, venuts com a assegurances del tipus d’interès. Les OPV llençades per grans empresescomTelefònica,Iberdrola,La Caixa, CajaMadrid (Terra, Iberdrola Renovables, Critèria, Bankia), totes amb pèrdues i distribuïdes per les entitats financeres entre els clients i empleats. Les clàusules terra dels préstecs. Són exemples dels atacs a l’estalvi familiar, un darrera l’altre. Les hemeroteques en són plenes de casos fins i tot de sentències condemnatòries. No em sento capaç de calcular les pèrdues de riquesa que suposant per a la societat, perquè no existeixen estadístiques al respecte però de ben segurqueno són magnituds gens menyspreables.

La conclusió és doncs esfereïdora. Fàcilment estem parlant d’una pèrdua de riquesa de10. 000 m ilions d’euros anuals per la falta de coneixements a l’hora de manegar els nostres estalvis, per la inexistència de planificació financera. 


Para nosaltres és de vital importància mantenir una comunicació fluïda amb les persones que assessorem.
Si vostè creu que per fi ha arribat el moment de posar ordre i sentit a les seves finances, li convidem a contactar amb nosaltres a través de qualsevol dels mitjans que posem a la seva disposició. 
Respondrem en la major brevetat possible.

Last Modified: Fri 28, February 2014
  • Visits: 652
  • (Current Rating 0.0/5 Stars) Total Votes: 0
  • 0 0

No Comments Yet...

Leave a reply